A poc a poc es veuen més melons grocs al mercat, per bé que molt sovint no són de proximitat. El meló d’or d’Ontinyent és una varietat amb una trajectòria secular a la comarca de la Vall d’Albaida. Tant és així que es creu que fa més de 600 anys que s’hi cultiva, segons un el primer llibre de calònies (o multes) d’Ontinyent, del 1424, apareix documentada la producció de melons de tot l’any.
D’aleshores ençà s’ha documentat la presència d’este conreu de secà a Ontinyent i a la Vall d’Albaida. De fet, hi ha una anècdota de Winston Churchill, amant conegut de la bona taula. A la Cambra dels Comuns britànica en el transcurs d’una discussió sobre les tropes britàniques i franceses el 1940, Churchill hauria reaccionat davant una acusació de covardia de les tropes britàniques, tot dient «El soldat imperial és tan bo o millor que els melons d’Ontinyent» (golden melons).
Feia referència segurament a la reputació que tenia el meló d’or en el mercat de Covent Garden de Londres, on els descendents d’un famós comerciant ontinyentí de melons, Joan Penadés, tenia una parada.
Quina varietat és?
El Catàleg valencià de varietats tradicionals d’interès agrari publicat encara no recull esta varietat, però el Banc de Llavors el té ressenyat entre les varietats tradicionals a protegir. Està considerada una varietat dels anomenats melons calents perquè és més primerenca que d’altres, com el meló tendral, en què la collita pot allargar-se al setembre i tot.
El fruit és de color groc lluent, d’ací el nom de meló d’or, és ben dolç i refrescant. Tradicionalment s’han conservat penjats en les andanes o golfes de les cases per a fer-los durar més temps. De fet, eren les postres per exceŀlència de Nadal, com ens apunta Javier Ferri, un dels llauradors ontinyentins que conrea el meló d’or.
Amb una forma i gust ben particulars, el podem trobar en la cooperativa d’Ontinyent o en les botigues de fruita i verdura d’Ontinyent i la Vall d’Albaida.
Una de les curiositats que ens mostra Javier Ferri és que en tallar-li el peçó amolla una goteta d’un líquid també daurat, mostra de la quantitat de dolçor del producte.
Com cultivar-la?
Podeu sembrar el meló d’or entre l’abril i el maig. És una varietat de sembra directa, perquè així la farem independent al consum d’aigua, ja que és una planta que no necessita aigua més que per a germinar en primavera i després es desenvolupa en sec sense cap problema. De fet, no l’afecta la calor i les fulles sempre es mantenen ertes i rígides a les inclemències caloroses de l’estiu.
El seu marc de plantació és d’una separació de 3,5 m entre mates, així les deixem que es puguen estendre, perquè s’arrosseguen per terra. Les meloneres poden fer d’un meló a 5 o 6 per mata depenent de les condicions de l’entorn.
Solen collir-se a partir de la Mare de Déu d’Agost (dia 15 d’agost), però es poden avançar o retardar un poc segons les característiques de la zona.
Alguns problemes vírics poden fer-li taques blanquinoses a la pell. No patiu perquè igualment és apte per al consum i el producte no perd cap de les qualitats organolèptiques.
On puc trobar-ne llavor?
Ara per ara el Servei de Préstec del Banc de Llavors no té llavors d’esta varietat, però si voleu cultivar-la de manera professional podeu adreçar-vos a l’Associació de Productors i Comercialitzadors del Meló d’or o contactar Javier Ferri.
Si no sou professionals i voleu provar el conreu de meló d’Ontinyent, poseu-vos en contacte amb l’associació Llavors d’ací i amb el seu préstec de llavors al Jardí Botànic de la Universitat de València.
On en puc comprar?
Com déiem al començament, actualment, amb l’etiqueta de la marca registrada de l’Ajuntament d’Ontinyent sols es pot vendre en la cooperativa ontinyentina o en les botigues de fruita i verdura del municipi. Tot amb tot, es pot trobar a d’altres parades i indrets sense l’etiqueta i pot tractar-se de la mateixa varietat. Demaneu l’origen del producte. Si és de la Vall d’Albaida o de les comarques veïnes, deu tractar-se de la mateixa varietat.
Si sou un productor i també en cultiveu, podeu informar-nos-en ací per a donar-vos-en publicitat.
2 Responses
Quin meló més curiós!
Veritat que sí? Abans era molt més conegut! Entre tots, el farem tornar a brillar.
Gràcies pel comentari!