Un disc de Tórtel no sols comparteix amb la gastronomia la forma redona d’un tortell de crema. És, també, igual de deliciós i de bon gust. Un pop imaginat a la manera d’un artesà, creat amb paciència. Quan hom escolta Tórtel, pareix com si férem xicotetes cullerades del nostre plat preferit fonent-se dolçament sobre les nostres papiŀles gustatives.

Ens trobem amb Jorge Pérez, Enric Alepuz i la resta de components del grup valencià de pop fet a foc fluix: Tórtel.

Us han dit alguna volta que vosaltres no publiqueu discs, que més prompte construïu mons. I és de veres que és una experiència sensorial deixar-se acompanyar per les lletres de les vostres cançons i eixos acurats enregistraments. En el costat culinari, quines olors, sabors, plats o receptes vos transporten al món que visquéreu en la vostra infància?

Jorge Pérez: L’arròs amb bledes de ma mare és un dels sabors que em recorden quan era xiquet. Era el meu plat favorit i, com a postres estrella, un flam casolà que també ma mare feia en pla pastís.

Enric: La bajoca farcida, els carinyets de coco, el pastís d’ametla i el polo de Dràcula.

Carlos: El plis-plai i el caldo d’olla amb pilota a les set del matí abans d’una diana en les festes de Sant Vicent del Raspeig, el meu poble.

Jesús: A mi, la coca amb sardina.

Jorge Martí: Les castanyes torrades.

«La sal és el ‘reverb’ de la vida»

Un dels punts que més ens agrada de Tórtel és el toc clàssic i contemporani de molts dels vostres temes, sense por de fronteres estilístiques. La cuina valenciana actual juga un poc en eixe equilibri clàssic i contemporani. Coneixent també eixe univers acollidor de les vostres cançons, soleu fer alguna associació d’idees o connexió llunyana o propera entre la música i el menjar?

Jorge Pérez: És evident que hi ha una gran connexió entre cuinar un bon plat i fer cançons, cal conéixer bé els ingredients, i la recepta, però cal tractar també de ser creatiu i aportar un sabor especial i únic al que es fa. D’altra banda un dels plaers de viatjar i eixir a tocar és també, quan es pot, gaudir de menjars especials segons la regió. És meravellós menjar o sopar en llocs especials quan viatgem de gira amb els amics del grup…

Enric: Per a mi va molt lligat! Un bon menú és com una estructura d’una cançó, amb pujades, baixades, repeticions, sorpreses… Es cuina molt millor amb música, amb alegria i, si balles, doncs molt millor. És una cosa que es complementa molt. A banda, també hi ha música que pots associar als gusts: molt dolça o picant o que embafa…

Jesús: Al màxim! Per exemple, sempre pense en els efectes de so com les espècies o les salses rotllo chorus = curri!

Jorge Martí: Per a mi la cuina i la música van íntimament unides. Són processos semblants. Sempre que explique com és el procés de producció d’una cançó, el millor exemple que em ve al cap és l’elaboració d’un plat. La matèria primera mana i, si és exceŀlent, no la toques. La sal és el reverb de la vida!

Eixa creativitat musical vostra, ben sovint encabotada en eixir de la zona de confort, es trasllada quan cuineu per als vostres amics o familiars? Us atreviu amb els plats valencians?

Jorge Pérez: Qualsevol reunió familiar és molt millor al costat d’una paella, si és a casa millor! Jo tracte d’aprendre a fer arròs de paella, tinc dies bons i d’altres més regulars. Encara no m’hi veig amb nivell com per a «afalagar» les visites. Molta responsabilitat…

Ara, és clar que una paella de pollastre i conill és una cosa que qualsevol que visite València podrà tindre com una de les millors experiències. Jo mire de portar als amics de visita a algun restaurant bo on puguen tastar-ne una de ben bona; particularment l’arròs del senyoret també crec que és molt top.

Enric: A mi m’agrada cuinar i compartir qualsevol tipus d’arròs, un curri ben picant o unes coques salades.

Carlos: Sí, paella.

Jesús: Arròs al forn…

Jorge Martí: Arròs també!

Podríem dir que les vostres respostes són arrosseres quasi al 100%! Ens temem la resposta de la nostra pròxima pregunta! Deixeu-nos dir (En defensa propia) que no sabíem que trobaríem un ple d’entusiasme arrosser valencià. També és un plat d’arròs el vostre menjar valencià preferit?

Jorge Pérez: Uf, ací hi ha una llista molt molt llarga. Arròs a banda, arròs amb fesols i naps, arròs amb crosta… Arròs al forn… Allipebre, esgarradet, espardenyada, coques, fartons, bunyols…

Enric: La paella de caldo del putxero, típica de la zona de la Ribera i que, per sort, en la meua família la mantenim viva. És increïble!

Carlos: Olleta santvicentera amb careta de porc.

Jesús: Els gaspatxos de Moixent.

Jorge Martí: Arròs a banda.

«Els assajos amb café licor i rom són màgia»

No anàvem massa desencaminats, doncs!
Com a grup de música, compartiu (o compartíeu abans de l’era COVID-19) també moments de menjar o cuinar? Algú de vosaltres s’hi llança més? Què feu?

Enric: Amb tota la sinceritat del món… El que més compartim junts són les begudes! Ens encanten els combinats i els assajos amb café licor i rom són màgia [riu] o directament anem a un bar que ens pinte bé i tinga eixe toc ‘tradi’ i de cuina de veritat. Quan viatgem mirem de provar les coses típiques de la zona, preguntem i ens deixem aconsellar. Les gires així molen molt més!

Alguns dels vostres temes desprenen les ganes de detindre’s i d’escoltar embadalits. Això ens fa pensar en la cuina d’antany que demanava una paciència que ara no tenim. Quins plats o receptes valencians coneixeu que demanen eixe saber d’antany, quines són les receptes típiques dels vostres llocs d’origen?

Jorge Pérez: Soc mig torrentí, així que un bon rossejat per Sant Blai és una delícia. Els buloquets són un plaer molt seriós i, com que m’agrada el dolç, per descomptat crec que el bollet de xocolate Andreu és dels millors invents de la humanitat.

Enric: Ja es veuen molts pocs pepitos (o ximos en la zona de Castelló) i és un berenar molt top. I els encaradets! Un pastís de moniato, merengue i bescuit. Una meravella que a Benifaió en alguns llocs per sort continua resistint.

Jorge Martí: Un bon bollit no es troba mai fora de casa…

Moltes gràcies, xics, per haver-nos oferit en obert, no sols la vostra passió per la música, sinó, a més la vostra memòria gustativa!

Mentre esperem en candeletes el vostre pròxim àlbum, enganyarem la fam amb els vostres últims —i deliciosos— singles de 2020, com el que deixem ací avall: «Algunos de nosotros».