Skip to content
Search
Close
0,00€ 0 Cistella
  • Gastronomia
  • Varietats tradicionals
  • Blog
  • Participa-hi
  • Botiga
Menu
  • Gastronomia
  • Varietats tradicionals
  • Blog
  • Participa-hi
  • Botiga
Search
Close
  • Gastronomia
  • Varietats tradicionals
  • Blog
  • Gastronomia
  • Varietats tradicionals
  • Blog
  • Participa-hi
  • Botiga
  • Participa-hi
  • Botiga
0,00€ 0 Cistella
Search
Close
0,00€ 0 Cistella
Inici > Plat tradicional > Coquetes de cacau

Coquetes de cacau

  • 10 novembre 2020
Xavier Benavent
Coquetes de cacau
Recepta
Memòria gustativa
Difusió

Memòria gustativa

El cacau (Arachis hypogæa) començà a formar part de la història dels valencians a la darreria del segle XVIII. De la família de les fabàcies, és originari de Sud-amèrica i s’introduí a Europa per València. El 1778 figurava entre les plantes del jardí botànic que l’arquebisbat de València tenia a Puçol.

 

Murs de l'antic botànic de Puçol

Murs del desaparegut botànic de Puçol

 

Potser fruit d’una quimera del llavors arquebisbe de València Francisco Fabián, el canonge de la Seu, Francisco Tabares de Ulloa, començà a fer assajos per a provar la productivitat d’esta lleguminosa al País Valencià. Així ens ho descriu Antoni Josep Cavanilles en els seus Anales de Ciencias Naturales (1799-1804):

A pesar de tantas nociones previas [sobre el cacauet], que debian excitar la curiosidad de algún cultivador europeo, ninguno intentó hacer de esta planta un ramo de economía rural, ni la cultivó en Europa con el fin de multiplicar las subsistencias, hasta que el citado Sr. Tabáres lo hizo en Valencia. Debió este buen patricio sus primeras ideas a la casualidad, y así lo confesó con candor; pero deseando perfeccionarlas con nuevos experimentos, cultivó en grande la planta para cerciorarse de su producto: en aquel clima benigno. El éxito fue al parecer feliz, y con él se inflamó de nuevo su patriotismo. Vio que muchas plantas llegaron á dar doscientos, y otras trescientos por uno; que las semillas daban casi la mitad de su peso de aceyte; y que el residuo se aprovechaba en varios usos. Gozoso y deseando promover el cultivo, publicó; una sucinta y sencilla relación, para que todos pudiesen contribuir con sus luces á perfeccionar este ramo de industria, nuevo en el Reyno de Valencia.

 

A partir d’este moment tan ben documentat, els valencians començàrem a familiaritzar-nos amb el cacauet, a què més aïna ens referim com a cacau, i a estendre’l en usos i costums.

Tant és així que tenim diverses varietats locals de cacau valencià, una de les quals, dins el Catàleg valencià de varietats autòctones de la Generalitat Valenciana, és el cacau del collaret. Altres varietats són el cacau moro (de dos grans) i la cacaua (de tres).

El conreu a València va ser tan abundant fins a la dècada dels setanta del segle XX que fins i tot existeix un grup mundial de varietats de cacau conegut com a «València».

Els llauradors valencians es llançaren a produir cacau, no només pel consum en si del gra com a aperitiu, sinó també per a produir-ne oli (la varietat del collaret produeix un 60% per cent d’oli davant del 40% de la majoria de varietats) i també per a aprofitar el fullam de les plantes com a aliment natural. Gràcies a la «casualitat» de Tabares, ben trobada, el conreu del cacau valencià fou fonamental al País Valencià fins la massiva exportació de cacau estranger que enforfoguí el conreu valencià de cacau a, quasi, consum propi.

 

Observaciones prácticas sobre el cacahuete Francisco Tabares de Ulloa

Observaciones prácticas sobre el cacahuete, de Francisco Tabares de Ulloa


L’auge del cacau valencià ens deixà fins i tot retratats personatges que en venien pel carrer: els cacauers. L
’aldaier Vicent Marqués, en el seu llibre Els millors aperitius, ens fa una repassada, per exemple, dels més famosos que es passejaven pels carrers valencians venent l’estimada mercaderia en mesuretes i grapades. Dos dels més coneguts i presents en texts foren el Xato o l’Ull de Bou. D’aquest últim, parlaren molts texts de l’època, com el que vos mostrem en la imatge de més vall, del qual no hem pogut conéixer l’autoria, imprés a la darreria del segle XIX per la impressora valenciana Josepa Ros i Sanz.

 

Facècia d'Ull de bou


Tornant a l’origen del conreu valencià del cacau, què hauria passat si la «casualitat» de Francisco Tabares que anomena Cavallines no
s’haguera esdevingut? Què seria del plateret de cacau a l’hora de l’esmorzar? Ja no hauríem vist els nostres iaios menjar cacau per postres? Què hauria passat amb els seus companys d’aperitiu, els dependents tramussos?

Com déiem, els usos començaren a multiplicar-se i no és estrany que hagen arribat fins a nosaltres receptes delicioses que contenen cacau sencer o molt, com ara el torró o les coques dolces de cacau. En aquest article, però, us parlem d’unes coquetes salades. Unes coques àzimes sense rent que Llorenç Millo descrivia així:

La «coqueta de cacau» se trata de una deducción mía, debe ser de origen judío, porque se trata de una pasta ázima, preparada con harina y agua, con poca sal, análoga a la que los hebreos elaboraban para los panes que se consumían durante la fiesta de Pascua, conmemorando la salida de Egipto del pueblo; no siendo necesaria la aclaración de que los granos de cacahuete incorporados a la masa fueron una aportación valenciana moderna, data de cuando se introdujo el cultivo de Arachis hypogæa en el país.

La gastronomía de la Comunidad Valenciana

 

Més d’acord en la segona part de Millo, ens estimem més no entrar en teories d’uns orígens borrosos. Si més no, veiem que les coquetes de cacau, com deia Millo, àzimes, entrarien dins la família valenciana de derivats del pa sense rent, com les coques de dacsa, les panizas i fins i tot la recepta primigènia de les rosquilletes.

 

Coquetes de cacau

 

Novament, Martí Domínguez i Barberà ens ofereix els seus relats d’infantesa plens de memòria gustativa en què ens parla de les coquetes de cacau:

De sobte, entre tantes veus i l’alenada del mar, se sentia allà lluny, acostant-se, una veu prima i marcida de dona apocada i pertinaç ensems: Pastissets de bledes… Acabats de traure del forn, amb la pasta de fora oliosa però ben cuita, trencadissa i cruixent, ben farcida de bleda esmicolada, mig fregida, amb bacallà i pinyons, especiada i lleugerament picant pel pebre negre… L ’èxit era tan extraordinari que pocs minuts després apareixia un eixam de competidores, amb el mateix pregó, penjat al braç, de la gran ansa de vims, l’ample cistelló pla, reblit de pastis sets de bledes i coquetes de cacau. ¿Hi ha millor mos, a mitjan vesprada, que una coqueta de cacau, a penes eixida del forn?

L’ullal
(1986)

 

A mitjan camí entre les coquetes de cacau i les rosquilletes, i menys coneguts, trobem els mitgets, unes coquetes de cacau més llarguetes i amb rent que són típiques d’Algemesí i d’altres viles de la Ribera Alta. A l’apartat de difusió, més avall, us deixem un lloc on trobar-ne.

Tant si voleu fer coquetes de cacau com mitgets, us deixem les receptes més avall i recordeu que podeu aprofitar el cacau moll que tingueu dins el rebost o qualsevol altre fruit sec que bambe dins els armaris.

Utilitaris en vidre cortesia de:
Vidrios Reciclados San Miguel
Aielo de Malferit (Vall d’Albaida)

Recepta

Coquetes de cacau

D’una simplicitat que sorprén, esta recepta s’ha fet molt sovint a ull amb la famosa frase «la farina que admeta» o «la farina que es bega». Nosaltres us deixem tot en gramets, per si un cas. Animeu-vos a fer-la!

Coquetes de cacau
Puntua la recepta
()
Coquetes de cacau

Categoría

aperitiu, berenar, esmorzar, dinar, sopar

Cuina

Valenciana

KCAL / 100g

150

Temps total

35 min

Racions

2

Ingredients

250 g de farina de blat
75 g d’oli d’oliva verge extra
100 g d’aigua
Una culleradeta de sal
150 g de cacau (si pot ser, cru)

Elaboració

  1. Agafeu un llibrell o un bol i aboqueu-hi la farina i la culleradeta de sal.
  2. Afegiu-hi l’oli i l’aigua i pasteu-ho 5 minuts.
  3. Deixeu-ho reposar 5 minuts més.
  4. Afegiu-hi el cacau (és millor que siga cru i així no se us cremarà) i pasteu-ho fins que s’incorporen al pastim.
  5. Feu boles i aplaneu-les bé, que siguen finetes per a aconseguir unes coquetes d’entre 5 i 7 cm de diàmetre, encara que això va a gust.
  6. Enforneu-les en un forn precalfat a 180 ºC durant un quartet d’hora (o fins que seran daurades).

 

Per a fer mitgets, seguiu el mateix procediment, però afegiu-hi a la mescla de la farina, un sobret de rent químic o llimonada. Procureu fer ben finets els mitgets, ja que, en tindre llevat, creixen més al forn.

Comarques

  • l'Horta, la Canal de Navarrés, la Ribera Alta, la Ribera Baixa, la Safor

Has provat a fer aquest plat?

Menciona @tastaldaci o etiqueta #tastaldaci

Difusió

On trobar-ne?

Tot i que no són tan omnipresents com les seues germanes, les rosquilletes, els forns de la Ribera, la Safor, l’Horta i la Canal de Navarrés en solen tindre.

Les mides varien d’un forn a un altre. De 5-7 cm de diàmetre a, també, grans coquetes vora 15 centímetres de diàmetre.

De mitgets en podeu trobar al forn Cerdà, d’Algemesí. Més avall us en deixem les senyes!

Si en feu al vostre forn, escriviu-nos i us anomenem en les adreces.

I si us atreviu a fer-les a casa, etiqueteu-nos a les xarxes amb #coquetadecacau i el nostre perfil i us en farem difusió.

Forn i pastisseria Cerdà, Carrer d'Albalat, Algemesí, Espanya

El obrador, Carrer del Doctor Vicent Zaragoza, València, Espanya

Carrer de Sant Roc, 36, 46440 Almussafes, Espanya

Av. de Colón, 74, 46185 La Pobla de Vallbona, Espanya

Carrer del Pintor Maella, 22-24, 46023 València, Espanya

Mercat Central, València, Espanya

Horno de San Pablo, Avinguda de l'Oest, València, Espanya

Carrer de les Comèdies, 11, 46003 València, Espanya

Avinguda de la Constitució, 35, 46009 València, Espanya

Carrer del Poeta Altet, 14, 46020 València, Espanya

Carrer Industria, 11, Guadassuar, Espanya

Carrer de la Fusta, 80, 46022 València, Espanya

Plaça del Convent, 6, 46410 Sueca, Espanya

Carrer de la Punta, 20, 46410 Sueca, Espanya

Forn de Manuela, Carrer de Benidorm, València, Espanya

Horno pastelería Iborra, Plaza Milagrosa, Mareny de Barraquetes, Espanya

Carrer de Sueca, 12, 46419 Mareny de Barraquetes, Espanya

Carrer Major, 69, 46190 Riba-roja de Túria, Espanya

Gran Vía de Ramón y Cajal, 28, 46007 València, Espanya

Calle Colón, 41, 46171 Casinos, Espanya

Carrer Major, 11, 46250 L'Alcúdia, Espanya

Carrer Sant Roc, 6, 46610 Guadassuar, Espanya

Plaça Ravalet de Sant Bernat, 9, 46610 Guadassuar, Espanya

Recomanacions Tasta'l d'ací


Forn Cerdà (carrer d’Albalat, 123, 46680 Algemesí)
El obrador (carrer de Vicent Zaragozà, 25, 46020 València)
Forn de Milagros (carrer de Sant Roc, 36, 46440 Almussafes)
Forn Colon (av. de Colom, 74, 46185 la Pobla de Vallbona)
Forn Paco Roig (carrer del Pintor Maella, 22-24, 46023 València)
Paco Roig (Mercat Central) (plaça de Bruges, s/n)
Forn San Pablo (avinguda de l'Oest, 25, 46001 València)
Forn de les Comèdies (carrer de les Comèdies, 11, 46003 València)
Panem Unique (avinguda de la Constitució, 35, 46009 València)
Forn Ignacio (carrer del Poeta Altet, 14, 46020 València)
Lorena's (carrer de la Indústria, 11, 46610 Guadassuar)
Forn d’en Rausell (carrer de la Fusta, 80, 46022 València)
Forn Beltran (plaça del Convent, 6, 46410 Sueca)
Forn Pa de Nit (carrer de la Punta, 20, 46410 Sueca)
Forn de Manuela (carrer de Benidorm, 12, 46015 València)
Forn Iborra (plaça de la Milagrosa, 4, 46419 Mareny de Barraquetes)
Forn Vivó (carrer de Sueca, 12, 46419 Mareny de Barraquetes)
Forn Celedonio Estivalis (carrer Major, 69, 46190 Riba-roja de Túria)
Forn Gran Via (Gran Via de Ramón y Cajal, 28, 46007 València)
Forn Santa Bàrbara (carrer de Colom, 41, 46171 Casinos)
La Pastisseria (carrer Major, 11, 46250 l'Alcúdia)
Forn Sant Roc (carrer de Sant Roc, 6, 46610 Guadassuar)
Forn El Ravalet (plaça del Ravalet de Sant Bernat, 9, 46610 Guadassuar)

Vegeu-ne més

Comparteix

Loading...

Autor(a)

Xavier
Xavier Benavent

Apassionat per la vasta gastronomia valenciana, i fugint de clixés i complexos, comencí el projecte Tasta’l d’ací el 2012 de la mà d’AU Agenda Urbana. Ací escric per a compartir experiències en positiu a través del nostre patrimoni gustatiu.

Autor(a)

Xavier
Xavier Benavent

Apassionat per la vasta gastronomia valenciana, i fugint de clixés i complexos, comencí el projecte Tasta’l d’ací el 2012 de la mà d’AU Agenda Urbana. Ací escric per a compartir experiències en positiu a través del nostre patrimoni gustatiu.

Relacionats

Formatge de la Nucia
  • Blog

Formatge valencià. Les beceroles

19 novembre 2020
0
Pastissets de ceba (forn San Bartolomé)
  • Blog

De pastissets per la ciutat de València

16 octubre 2020
0

Participa-hi

Posa damunt la taula la gastronomia valenciana

Què t’ha paregut esta entrada? Coneixes altra informació per a completar-la? Cap lloc que no hàgem inclòs i que ens recomanes?

Pots ajudar-nos a recuperar el nostre univers gastronòmic col·laborant amb nosaltres o deixant-nos un comentari.

Subscriu-te a la nostra llista i et farem saber totes les novetats de Tasta’l d’ací.

Comentaris

Pren la paraula i conta’ns la teua part gustativa de la història.

Valoració

de vots

3 Responses

  1. Juli Peretó ha dit:
    22 de novembre de 2020 a les 7.16 07

    A Benimaclet en pots trobar de molt bones a El obrador (C. Dr. Vicent Zaragozá 25, 46020 València).

    Respon
    1. Xavier Benavent ha dit:
      23 de novembre de 2020 a les 8.24 08

      Moltes gràcies, Juli!
      Les incloem ara mateix al mapa.
      I anirem a tastar-les! 🙂

      Respon
  2. Manolo Boronat ha dit:
    29 de gener de 2021 a les 9.30 09

    Jo, quan em desplace a València, no puc deixar de passar-me pel forn de Paco Roig i comprar-ne. Són una delícia.

    Respon

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

Gràcies per puntuar la recepta

Volem tornar a parar taula amb tots els plats tradicionals de la cuina valenciana, les seues elaboracions més genuïnes, recòndites i originals. A través d’aquest apartat fem una recerca activa de nord a sud a través de diverses fonts per a recuperar i revalorar els gusts de la nostra gastronomia ancestral, fugint de tòpics i complexos, i fent-vos-la arribar al segle XXI.

GastronomIa

  • A TAULA!
    • Esmorzar
    • Dinar
    • Berenar
    • Sopar
  • DEL REBOST [Per ingredient]
    • Arròs, pasta i llegum
    • Beures
    • Carn i aviram
    • Coques, pa i panades
    • Dolç
    • Peix i marisc
    • Verdura i fruita
  • QUI GUISA DOLÇ… [Per mètode]
    • Al forn
    • Bollit
    • En conserva
    • En cru
    • Fregit o sofregit
    • Guisat o estofat
    • Rostit, torrat o a la brasa
    • Solsit o ofegat
  • DE LA FESTA, LA VESPRA [Per festivitat]
    • Hivern
    • Primavera
    • Estiu
    • Tardor
  • CADA COSA AL SEU TEMPS [Per producte de temporada]
    • Hivern
    • Primavera
    • Estiu
    • Tardor

ESCUDELLA-TE’N MÉS

Loading...
Casca de Reis

Casca de Reis

Aigua-de-civada-ordiat

Aigua de civada (o ordiat)

Carabasseta amb tonyina_baixa

Carabasseta amb tonyina

IMG 43252 1 scaled Fenollada

Fenollada

Relacionats

Loading...
Casca de Reis

Casca de Reis

cartell casca 2022 23 quadrat scaled Enguany, torna la casca!

Enguany, torna la casca!

Capsa casca 1 2 Capsa per a la casca de Reis

Capsa per a la casca de Reis

excerpt quadrada Corriola i llonganissa de volta

Corriola i llonganissa de volta

Informació

Tasta’l d’ací és l’espai on volem fer-vos conéixer que l’univers gustatiu valencià no s’acaba mai. Del llogaret més menut a les grans ciutats, volem tornar a donar vida a tots els productes, varietats tradicionals, plats i elaboracions, per molt recòndits que siguen, que conformen la gastronomia valenciana.

Xarxes socials

Pàgines

  • Gastronomia
  • Varietats tradicionals
  • Blog
  • Participa-hi
  • Botiga
  • Gastronomia
  • Varietats tradicionals
  • Blog
  • Participa-hi
  • Botiga

Subscriu-te al butlletí d'informació

Amb la coŀlaboració de:

La-Mina Estudio València
AU

©Copyright 2020 Tasta’l d’ací  · Advertiment legal · Política de privacitat ·  Disseny web

  • Gastronomia
  • Varietats tradicionals
  • Blog
  • Participa-hi
  • Botiga
  • Gastronomia
  • Varietats tradicionals
  • Blog
  • Participa-hi
  • Botiga
Inici sessió
Tanca
la Canal de Navarrés els Serrans els Ports el Baix Maestrat l'Alt Maestrat la Plana Alta l'Alcalatén l'Alt Millars la Plana Baixa l'Alt Palància el Camp de Morvedre el Racó d'Ademús el Camp de Túria l'Horta la Plana d'Utiel-Requena la Foia de Bunyol la Vall de Cofrents-Aiora la Ribera Alta la Ribera Baixa la Safor la Costera la Vall d'Albaida el Comtat la Marina Alta la Marina Baixa l'Alcoià el Vinalopó Mitjà i el Carxe l'Alt Vinalopó i Cabdet l'Alacantí el Baix Vinalopó el Baix Segura