Skip to content
Search
Close
0,00€ 0 Cistella
  • Gastronomia
  • Varietats tradicionals
  • Blog
  • Participa-hi
  • Botiga
Menu
  • Gastronomia
  • Varietats tradicionals
  • Blog
  • Participa-hi
  • Botiga
Search
Close
  • Gastronomia
  • Varietats tradicionals
  • Blog
  • Gastronomia
  • Varietats tradicionals
  • Blog
  • Participa-hi
  • Botiga
  • Participa-hi
  • Botiga
0,00€ 0 Cistella
Search
Close
0,00€ 0 Cistella
Inici > Plat tradicional > Casca de Reis

Casca de Reis

  • 11 desembre 2022
Xavier Benavent i Martina Monllau i Queral
Casca de Reis
Recepta
Memòria gustativa
Difusió

Memòria gustativa

No és la primera vegada que escrivim sobre la casca i, si continuem amb més articles, és perquè veiem que, a poc a poc, el nostre dolç de Reis trau favetes de l’olla, es recupera i la gent el torna a conéixer. Enguany, el tornem a reivindicar per a fer-vos arribar tota la màgia que envolta esta preparació de Nadal, una llepolia que està ben lluny de ser tan sols un tros de massapà.

Per això, hem preparat paraŀlelament la campanya «Enguany, torna la casca!» per a promocionar els elements que l’acompanyen.

En esta campanya participen quatre establiments repartits per la geografia valenciana, que s’han afegit enguany a recuperar el nostre dolç ancestral. La pastisseria L’art del sucre (València), el forn Ca Massita (Vinaròs), el forn El Molinero (Beneixama) i el Beekery Obrador (Dénia) coŀlaboren amb nosaltres per a acostar-vos la casca de Reis a diversos punts de la geografia valenciana.

 

Ací, però, volem que conegueu la memòria gustativa de la casca (els costums tradicionals, la història dels seus ingredients i els documents valencians on se’n parla).

Perquè volem convidar-vos a menjar a mos redó un altre tresor ancestral nostre i tot l’univers que l’envolta.

 

Què és la casca?

Per als qui no ho sapieu, la casca (també dita a voltes ‘casca de Reis’) és un dolç valencià de Nadal que es perd en el fons dels temps. Confeccionada amb ametla molta, sucre i ou, està farcida de patacat (moniato confitat), rovell confitat (en castellà se’n sol dir yema) o també carabassa. A través dels segles, la casca s’ha associat a la festivitat de Reis (6 de gener) i tradicionalment era un regal que de padrins a fillols o bé eren els mateixos Reis que la portaven a la xicalla de la casa.

Cartell promocional dissenyat per Sabina Alcaraz

 

Elements de la casca

Però la casca no és sols un tros de massapà en forma d’anella (o, més modernament, en forma de serp i d’altres animals i objectes). La casca arribà a ser un dolç tan popular entre els valencians que deixà cançons i versets nadalencs, unes rimes que es canten a gairebé totes les comarques valencianes.

Això no sols corrobora la seua presència al llarg del nostre país, sinó que les localitats on s’elabora —o on es recorda vivament la seua elaboració— dibuixen clarament el mapa llarguerut valencià de nord a sud.

Adornades per a l’ocasió amb altres dolcets com ara confits d’ametla (o peladilles), fruita seca, confits d’anís, carabassat i altra fruita ensucrada plena de color, xocolatines i altres llepolies omplien una capsa i enlluernaven la mirada del xiquet o la xiqueta de la casa.

Casques fetes amb la recepta de Tasta’l d’ací

 

Una capsa plena de tradició

Per acabar amb els elements que acompanyen la casca, us hem de parlar de la capsa. Una capsa redona que en moltes de les nostres comarques passava de mà en mà, de generació en generació i que contenia la preuada casca.

Enguany, Tasta’l d’ací, ha volgut re-vestir la casca amb els seus elements tradicionals, uns elements que la fan especial i, per això, hem ideat una campanya per a fer-vos arribar la capsa de la casca, iŀlustrada per la xixonenca Sabina Alcaraz, a través de de la nostra botiga i també a través dels quatre establiments coŀlaboradors com podeu llegir ací que arribaran a diversos forns d’arreu del país.

 

Una banda sonora de la casca

Com déiem més amunt, la casca té fins i tot diversos versets tradicionals que es canten fins i tot en els pobles on se n’ha perdut l’elaboració. Ací avall vos els copiem, però si voleu sentir com sonen ací podeu escoltar una versió cantada per una veu infantil en el disc de Dani Miquel, «A Nadal, un pas de pardal». Fins i tot, podeu trobar una versió rock del grup vila-realenc La Glübs Band, una versió folk d’Urbàlia Rurana o la versió amb banda (no hi podia faltar!) amb Verdcel.

Vet ací una de les diverses variants de la cançó popular:

Tirorí, tirorí!
Senyor Rei jo estic ací.
Palla i garrofes,
tot per al seu rossí!
Casques i avellanes,
tot per a mi!

 

Una casca valenciana, de nord a sud

De vegades hem sentit que la casca de Reis era un dolç molt localitzat en la nostra cuina, sovint apuntant a la Safor, on actualment manté la major vitalitat. La nostra recerca ens ha demostrat el contrari.

La casca és un dolç que recorre tot el País Valencià de nord a sud. I només cal que mireu el mapa interactiu de més avall.

Tenim constància que la casca es fa (o s’ha fet) al Baix Maestrat (a Vinaròs), a la Plana Alta (a Borriol, a Castelló de la Plana), a la Plana Baixa (a Vila-real, a la Vall d’Uixó), al Camp del Túria (a Casinos), al camp de Morvedre (Albalat dels Tarongers), a l’Horta (a Montcada, a València o a Albal), a la Ribera Baixa (a Sueca), a la Safor (a Tavernes de la Valldigna, Gandia, a Bellreguard, a Potries, a Oliva, a Vilallonga), a la Marina Alta (a Xàbia), a l’Alcoià (a Alcoi) i a l’Alacantí (a Xixona i a Alacant).

Foto antiga amb casques amb forma d’anella i d’altres tipus (Pastisseria Macip, Vinaròs)

Estes són les nostres referències directes, però sabem cert que moltes altres viles i comarques que envolten estos municipis la coneixen o l’han coneguda en un passat no gens llunyà. Si no hem anomenat el vostre poble, per favor, feu-nos-ho saber ací. Ens faria goig incloure’l.

En el mapa de més avall, podreu trobar-hi més d’una setantena d’adreces dels establiments que venen la casca.

 

Un dolç amb una història pregona i ben documentada

La història de la casca està documentada de fa més de 500 anys. Tot i que hi ha gent que apunta a l’origen semític dels seus ingredients: l’ametla, la mel que substituïa el sucre antany, etc., la primera recepta documentada amb este nom està en el Llibre del coc del Mestre Robert, la primera edició coneguda del qual és del 1520. En la recepta, anomenada en diminutiu «De casquetes», es dona una fórmula per a fer uns rotllets farcits de confitura de fruita i mel entre d’altres ingredients.

En la seua traducció castellana, atés que este dolç devia ser desconegut per als castellans, el traductor del Llibre del coc ha de precisar què són les casquetes definint-les així: «rosquillas de fruta que llaman casquetas en Valencia y Barcelona».

Però, si ens reculem en el temps una miqueta (al 1460), l’escriptor valencià Jaume Roig les cita, també en diminutiu, en uns versos del seu Espill tenyits a parts iguals de misogínia i lgtbifòbia:

Ella tenia
hun sols fill car;
de cavalcar
he homenia
gens no·n tenia.
Tant lo guardava
hi l’apartava
de tot perill,
que féu son fill
hom femení,
fet d’alfaní
he d’orelletes,
çucre, casquetes,
e viciat,
tot malcriat,
fet a son lloure.

Tant l’alfaní, com les orelletes o les casquetes, són dolços que —com podeu suposar— metafòricament parlen de la pretesa «feblesa» del personatge de hi descriu.

També en la mateixa obra podem trobar la paraula ‘casquetera’ (persona que ven casquetes o casques), cosa que ens fa deduir que, si hi havia un nom per a esta professió, devia ser, ja en eixa època, un dolç ben popular entre els valencians:

La bunyolera
e casquetera,
tenien talles,
seguons les ralles,
yo paguador.

Motle de casca (València)

Motle de casca (Forn Casaní, València)

El 1733, dins el Romans, y coloqui nou, pera divertir el humor y desterrar la melancolia de Carles Ros, tornem a retrobar la casca al costat d’altres elaboracions amb pasta d’ametla. Això ens fa pensar que l’elaboració amb massapà ja seria l’habitual en aquesta centúria.

Què de empenyos, què de estafes,
y què de enredros que es fan,
per compondre un bon present
de casques, de marsapà,
de piuletes, y cuets,
torrons de sucre, y torrat,
de la confitura seca […]

 

Uns quants anys més tard trobem el document següent, datat de desembre de l’any 1746, que ens diu molt del costum i tradició dels dolços a les famílies valencianes. Es tracta d’un llibre de comptes de les clarisses del desaparegut Convent de la Puritat (que es trobava a la ciutat de València entre la plaça del Tossal i la zona del carrer del Moro Zeid i del carrer de Jaume I). Les clarisses del convent elaboraven grans quantitats de casques.

Al document s’hi pot llegir que compraren «6 cascas a Sor Anna de la Puridad», entre altres dolços, les quals van pesar 22 lliures (vora 7 kilos i 800 grams).

Convent de la Puritat (1746)

Document de la coŀlecció Espínola

En un altre document de 1750 de la mateixa coŀlecció tornem a trobar-hi la casca en una llista de regals que es reben i que s’ofereixen.

Convent de la Puritat (1750)

En un darrer fragment del mateix any veiem la compra de la casca, els preus, i que una de les casques tenia una inscripció referent al Pare Simó, un clergue del segle XVII amb una gran devoció al Cap i Casal, tanta que fins i tot els dolços es decoraven amb el seu nom.

Convent de la Puritat (1750) Fragment

 

Sense eixir del 1750, l’autor valentí Carles Ros ens ofereix una altra composió de canya i cordell, on apareix la casca envoltada de milanta altres llepolies. Esta composició tingué tant de succés, que s’utilitzà segle rere segle per molts escriptors amb certes variants.

A Deu, sucre candi, casca,
coca fina de Nadal,
bocadillo, cobilet,
pastís redó, menchar blanc.

A Deu, mel colat de sucre,
almojavena, marzapá,
punt en lo ayre, bés de monja,
eixaropet violat.

Altre rahonament

 

Cinquanta anys més tard, el 1800, la casca torna a aparéixer en una llista de productes mengívols d’un text anònim anomenat Coloqui de la mosa de Polvillo. La casca devia ser tan grossa, que la degueren fer a trossos i tot.

Yo li duia pasta fina,
safanòries com lo bras,
ya llonganises bullides,
el pa francés abrasat,
panolles tendres rostides
y trosos de casca grans.

 

Si furguem un poc més a mitjan segle XIX, el setmanari El mòle, sota amb el nom de La Sambomba, en l’edició del 24 de desembre de 1840 desitjava als seus subscriptors estes delícies gastronòmiques per a Nadal.

Obriga la boca
Y en gust que mastegue,
Y que no s’ ofegue
En un tròs de coca.
Que no tinga básques
Desde así al dumenche,
Encara que es menche
Vint lliures de casques.
En galls y capóns
Entre la degòlla;
Pilòtes en l’òlla
Més grans que els pilons.

 

Motles de casca (Vinaròs)

Motles de casca amb altres formes (Pastisseria Macip, Vinaròs)

En diversos sainets del suecà Josep Bernat i Baldoví i del valentí Eduard Escalante també suraren casques i casquetes durant el segle XIX. Dins Los valencianos pintados por sí mismos, el 1859 —on també participava el mateix Bernat i Baldoví—, s’anomenava la casca metafòricament en parlar de la venedora de carabassa i del seu gènere ben dolç.

Nuestra heroina marcha regularmente á paso de Luchana, como si puediese impedir que el género se enfriase y como si si actividad escitara á los aficionados y consumidores.
A sí discurre nuestra comercianta por las calles llamando la atención hacia su género con los gritos de ¡chiques, la mel porte! —¡ara acaba ixir del forn! —¡Calenteta y com un sucre! —Asò es canela! —¡chiques asò es casca, asò! —¡y que recanela! —¡qui me la acaba! […]

 

Una les referències literàries de la casca que més ens agraden és esta irònica i graciosa composició en vers, «La nit d ‘els Reys», que Constantí Llombart publicà l’any 1872 dins de Tabal y donsayna. L’escriptor de Campanar ens conta, una entrada dels Reis d’Orient ben passada per aigua que hi hagué a la ciutat de València i, inevitablement, tenim retratada la casca entre línies:

Per allá baix ahon eren les escoles
De Sent Pau han eixit; ¡quín atropell!
A la veu de —«¡els reys venen!»— s’espavilen,
Y hómens, dónes y chics tots s’alsen drets.
Tots s’alsen drets á vore els Reys que venen
Arremullats y en fanc hasta els cabells;
Plens de mascares y montats en burros
Y fets tots uns, lo que son, uns carboners.
Pendons tots desgarrats per mantos duen,
Y per corones pórten foguers vells;
Y á la rochenca llum de les fumoses
Haches, tots mascarats, pasen els Reys.
Y un chiquet á qui els pares li han fet créurer
Que casques duen y torrons pa éll,
Al vòrels les sistelles qu’al bras pòrten
S’en fuig per entre cames de la chent.
Brinca un atre de gòig y la simbomba
Se li cau de les mans y es fá á trosets,
Rompénseli el peròl a un pòbre agüelo
Damunt mateix del call número sent.

 

Uns quants anys més tard, el mateix autor feu esta lletreta per a unes endevinalles satiritzants sobre les festes de Nadal:

El pare Mulet, 1877

 

Si fem un bot fins al Comtat, el 1906, l’escriptor i religiós de Balones, Joaquim Martí Gadea, feia una descripció dels torroners de Xixona on apuntava que ja no portaven els «clásichs çarahuells estrets de panna» sinó pantalons corrents, i trobava que, si es tornaren a vestir de saragüell, vendrien encara més:

Dasta m’hos s’antoixa que vendríen més confits, peladilles, casques y torróns, mateix qu’ el rich raim valencí […]
Tipos, modismes y coses rares y curioses de la terra del Gè

 

També ix a relluir la casca en una de les darreres composicions del poeta de la Renaixença valenciana Teodor Llorente, ja molt malalt, el 1911, dins la seua Conversa de Nadal.

Pren, Batiste, eixa casca y el torró de Xixona;
tu, Visanteta, sigues per sempre honrada y bona.
Jo volguera més vore’t portant bons caragols,
però, ¿qu·anem a fer-li?, no els portes, si no vols…

 

El 1914, la revista La Traca, que mai no ens defrauda, ens parla sarcàsticament de la festes de Nadal en una mena de calendari i apunta que «la casca es el dols més dols que se despacha en els barracons de la fira» com us mostrem en el fragment següent de la publicació.

La Traca 1914

 

Altres revistes satíriques, com ara l’alacantina El Tio Cuc també retrataven el 1917 diversos dolços populars valencians, entre els quals hi havia la casca.

Mamelleta de moncha…
pasensies… casques…
panquemao, molletes…

Este fet ens demostra que la capital de l’Alacantí coneixia i bé este dolç ancestral valencià.

També, quasi un decenni més tard, el 1925, la revista fallera Pensat i fet, ens la plasma en estos versets que parlen del pobre Pepín de qui tothom fa befa:

Es Pepín, un lechuguino
naixcut en molt bona casa,
que flors li porta a la novia,
dolços, bunyols i una casca;
pero’ls giquets, que l’ han pres
per un ninòt de la falla,
l’ aúquen, a crits el corren,
¡i li penchen una cáguila!

 

D’eixa època també conservem retalls de premsa on, entre altres llaminadures de Nadal, es publiciten les casques en un establiment de la ciutat de València, com este de 1931:

Retall de premsa - casca - 1931

 

Anant cap a la Plana Alta, el castellonenc Josep Pascual i Tirado també les anomena diverses vegades en la seua obra La meua garbera, pocs anys abans del seu decés, el 1935. Vet ací dos fragments d’eixa obra:

La mare posa en taula el pa fi, los pastissets de boniato i els rollets i les primes, les casques i coques en mel.

Seguien les tres xicones del paner, airoses, unflades, sèries, ab guardapeus de seda de colors vius, sabates escotades de xarol, monyo agitanat, de postim, subjecte ab pintes altes de metal dorat, vistoses arracades, i envolent aquells cossos encisadors, flairós mocador de Manila ab flecos tocant terra, pintarrejat de roses de colors xillons, els braços estirats sostenint els paners plens de casques i primes de farina de seixa i recoberts ab vels de randes emmaranyades.

Casca del forn Terra de pa (València)

I acabem el nostre recorregut amb pedagog Josep Soler i Godes, també castellonenc, qui en la seua versió d’Els valencians pintats per ells mateix del 1962 les nomena diverses vegades, ací, en referència amb les d’Alcoi:

Aquelles peces de torró d’Alacant o de paret, regalimant la mel entre les armeles; aquell torró de Xixona tan farinós i tan bo; les caixes de peladilles i de pinyons a vessar i les casques d’Alcoi i encara torrons de fruita.

 

Les mencions a la casca són continuades al llarg de la història fins als nostres dies. Hem volgut fer llarg amb els documents, no per ser pesats amb vosaltres, sinó amb un clar objectiu de deixar constància que de l’Edat Mitjana ençà la casca ha estat entre els valencians i la seua gastronomia.

És de justícia, doncs, que mantinguem este dolç en les nostres taules de Nadal amb l’estima i la vitalitat que l’ha caracteritzat durant segles i segles.

L’ensenyareu enguany als vostres? Poseu-la damunt la taula per Nadal.

Feu revifar la casca!

Bon Nadal!

Recepta

Casca de Reis

Si voleu preparar la casca, més avall us deixem un vídeo amb Rocío del forn Terra de pa (València). És un dolç que es pot fer amb els amics o amb la xicalla de la casa i pot ser un bona excusa per a compartir una activitat per Nadal. Ací baix teniu tots els passos descrits i tots els ingredients necessaris.

Fem comboi?

Casca de Reis
Puntua la recepta
()
Casca de Reis

Categoría

dolç, postres, darreries

Cuina

Valenciana

KCAL / 100g

175

Temps total

120 min

Racions

10

Ingredients

Ingredients per a fer el patacat (o pasta de moniato):
250 g de pataca (moniato) bollit o torrat
150 g de sucre
1 canonet de canella
Ratlladura de llima
Ingredients per a fer la casca:
200 g d’ametla en pols
200 g de sucre diluït
25 g de glucosa (o d’aigua)
Una o dues clares d’ou
Un ou batut per a pintar-la abans d’enfornar
(Opcional) Ratlladura d’una taronja
(Opcional) Un raig (10 g) d’aiguanaf (aigua de flor de taronger)

Elaboració

Postal i casca

  • Per a fer el patacat:
  1. Mescleu la pasta de moniato amb el sucre en una cassola.
  2. Afegiu-hi les corfes de llima i la canella.
  3. Coeu-ho a foc lent. Pareu atenció que no s’apegue al fons de la cassola.
  4. Lleveu el canonet de canella i ratlladura de llima quan comence a espessir.
  5. Retireu-ho del foc quan es faça una confitura daurada.
  6. Deixeu-ho refredar.

 

  • Per a fer la pasta de la casca:
  1. Mescleu tots els ingredients fins que tingueu una pasta que es puga modelar. Deixeu-la reposar 30 minuts més o menys.
  2. Feu una tira amb la pasta d’un centímetre de gruixa i prou ampla per a poder després enrollar-la.
  3. Farciu-la amb el patacat. Hi ha gent que li posa confitura de carabassa o rovell confitat.
  4. Enrotlleu la tira i formeu un cilindre.
  5. Doneu-li forma d’anella o de serp (ja heu vist més amunt que també és possible fer altres formes).
  6. Deixeu la casca crua durant tota la nit perquè croste (que perda una miqueta la humitat).
  7. L’endemà, pinteu-la amb ou batut i enforneu-la amb el forn ben calent (200 ºC) durant 12 o 13 minuts.
  8. Una volta freda, podeu, opcionalment, decorar-la amb una glaça feta de sucre de llustre, aigua i unes gotetes de suc de llima. Hi ha gent que fa solament unes decoracions, d’altra, que cobreix completament de glaça la casca.

Una vegada la tingueu acabada, decoreu-la amb confits d’ametla o de pinyons, xocolatines, carabassat o fuita ensucrada, caramels, etc. Poseu-la dins una capsa (ací en podeu aconseguir una!) i oferiu-la a qui més us estimeu.

Bon Nadal, bon any i que els Reis vinguen carregats!

Vídeo

Comarques

  • el Baix Maestrat, el Baix Segura, el Baix Vinalopó, el Camp de Morvedre, el Camp de Túria, el Comtat, el Racó d'Ademús, el Vinalopó Mitjà i el Carxe, els Ports, els Serrans, l'Alacantí, l'Alcalatén, l'Alcoià, l'Alt Maestrat, l'Alt Millars, l'Alt Palància, l'Alt Vinalopó i Cabdet, l'Horta, la Canal de Navarrés, la Costera, la Foia de Bunyol, la Marina Alta, la Marina Baixa, la Plana Alta, la Plana Baixa, la Plana d’Utiel-Requena, la Ribera Alta, la Ribera Baixa, la Safor, la Vall d'Albaida, la Vall de Cofrents-Aiora

Has provat a fer aquest plat?

Menciona @tastaldaci o etiqueta #tastaldaci

Difusió

Enguany, casca (en més de 70 llocs)!

Hem arreplegat una setantena d’adreces on podreu trobar la casca de Reis perquè la pogueu compartir per Nadal amb els vostres.

També podeu aconseguir la casca (i la seua capsa!) participant en la nostra campanya en coŀlaboració amb els forns L’art del sucre (València), Ca Massita (Vinaròs), Forn El Molinero (Beneixama) i Beekery Obrador (Dénia).

Com sempre, qualsevol altra adreça o localització que conegueu, podeu fer-nos-la arribar i la inclourem al mapa gustatiu.

Compartiu les vostres casques amb nosaltres a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #EnguanyCasca.

Bones festes!

CA MASSITA FORN DE PA, Plaça dels Tres Reis, Vinaròs, Espanya

Terra de Pa, Carrer de l'Arxiduc Carles, València, Espanya

Carrer Poeta Pastor, 8, Beneixama, Espanya

Som Alimentació - Supermercado cooperativo y participativo en Valencia, Carrer de Maximilià Thous, València, Espanya

Forn M. Pla, Calle Noguera, Xàtiva, Espanya

Carrer del Baró de San Petrillo, 22, València, Espanya

Horno - Pasteleria Ntra. Sra. de los Desamparados, Carrer del Gravador Jordán, València, Espanya

Cifré Creaciones Artesanas, Avinguda de Campanar, València, Espanya

Crème Brûlée, Carrer del Literat Azorín, València, Espanya

David Esteve Pastisseria, Carrer de Borriana, València, Espanya

Dulces Martín, Carrer de Xàtiva, València, Espanya

DULCES PEREZ, Carrer de Misser Mascó, València, Espanya

Dulzumat, Carrer de Menéndez Pidal, València, Espanya

Dulzumat, Avinguda de la Plata, València, Espanya

Forn d'en Rausell, Carrer de la Fusta, València, Espanya

Forn Desamparats, Carrer de Guillem Sorolla, València, Espanya

Montaner, Carrer de Roteros, València, Espanya

Forn Llàtzer, Carrer d'Aparicio Albiñana, València, Espanya

Forn Pastissería Dorita, Carrer del Túria, València, Espanya

Granja San Andrés, Carrer de Sant Vicent Màrtir, València, Espanya

Helados y Turrones Soler Ruzafa, Carrer de Sevilla, València, Espanya

Horno Gran Vía, Gran Vía de Ramón y Cajal, València, Espanya

Horno Pastelería Almenar, Carrer de Molinell, València, Espanya

Horno Pasteleria Casaní, Carrer de Jorge Juan, València, Espanya

Horno Y Pasteleria San Vicente, Carrer de Baldoví, València, Espanya

Pastelería Horno Tendetes, Avinguda Burjasot, València, Espanya

Pastelería TENDETES, Carrer de Ciscar, València, Espanya

Horno y Pastelería Vicente Raimundo, Carrer d'Àngel Guimerà, València, Espanya

Horno San Bartolomé, Carrer del Duc de Calàbria, València, Espanya

Horno San Bartolomé Tossal, Plaça del Tossal del Rei, València, Espanya

Forn de Manuela, Carrer de Benidorm, València, Espanya

Carrer d'Aparicio Albiñana, 11, València, Espanya

Carrer de Valdelinares, 14, 46035 València, Espanya

Horno de San Pablo, Avinguda de l'Oest, València, Espanya

Forn de Toni, Carrer de Sogorb, València, Espanya

L'art del sucre, Carrer de Sant Josep de Calassanç, València, Espanya

La Rosa de Jericó Pastelería, Carrer d'Hernán Cortés, València, Espanya

La Tahona del Abuelo, Carrer dels Àngels, València, Espanya

La tahona del abuelo. Centro, Plaça d'Espanya, València, Espanya

La Tahona del Abuelo, S.L., Carrer de Gorgos, València, Espanya

Pasteleria Cuenca, Avinguda de Blasco Ibáñez, València, Espanya

Horno Pastelería Cuenca, Carrer de Puçol, València, Espanya

Pastelería Dulces Alarcón, Carrer de Josep Benlliure, València, Espanya

Vicente García Gandía, Avinguda Regne de Valencia, València, Espanya

Pastelería Monpla, Carrer de Pizarro, València, Espanya

Turrones Galiana, Carrer de Sant Vicent Màrtir, València, Espanya

Turrones Ramos Valencia, Carrer de la Sombrerería, València, Espanya

Venus, Avinguda del Port, València, Espanya

Horno la Espiga, Carrer del Poeta Artola, València, Espanya

Horno Moreno Ponce, Carrer del Doctor Gil i Morte, València, Espanya

Pastelería Durá, Gran Via de Ferran el Catòlic, València, Espanya

Pastelería MolBó, Carrer de Sant Vicent Màrtir, València, Espanya

Pastelería Valls, Carrer de Ruaya, València, Espanya

Siente Valencia (Productos típicos valencianos), Passatge de Ripalda, València, Espanya

Pastelería Benages, Carrer Major, Castelló de la Plana, Espanya

Cafetería Moreno, Carrer Major, Gandia, Espanya

Dulces Mateu C, Carrer de Sant Cristòfol, Sueca, Espanya

Forn de Dulia, Carrer d'Utxana, Sueca, Espanya

Forn Del Moreno, Carrer de Joanot Martorell, Sueca, Espanya

Horno Agustí, Carrer Lluís Vives, Montcada, Espanya

Peladillas y Turrones NAVARRO, Avenida Valencia, Casinos, Espanya

Pastelería Diego, Avinguda del Trenc d'Alba, Xàbia, Espanya

Pastelería Galán, Avinguda de les Corts Valencianes, Albal, Espanya

Pasteleria Gimenez, Carrer Pere III, Vila-real, Espanya

Turrones La Colmena, CV-800, Espanya

Pastissería Salva Oliva Sl, Passeig de Joan Fuster, Oliva, Espanya

Pastelería, Panadería y Cafetería Raúl, Avinguda d'Alacant, Gandia, Espanya

Pa I Dolços Seguí, Carrer Sant Pere, Vilallonga, Espanya

Avinguda Rei en Jaume, Borriol, Espanya

Forn Sant Josep, Carrer dels Redolins, El Palmar, Espanya

Mossets, Calle Almenara, La Vall d'Uixó, Espanya

Pastisseria Manel, Carrer Sant Miquel, Bellreguard, Espanya

Forn pa i dolços Sant Blai, Carrer La Safor, Potries, Espanya

Pastisseria Salva, Carrer de Benicanena, Gandia, Espanya

Pastisseria Salva, Carrer del Mestre Burguete, Bellreguard, Espanya

Pastisseria Salva, Carrer Ronda de Bruguières, Xeraco, Espanya

Lopetes Artesanos S.L., Carrer d'Alcoi, Xixona, Espanya

FORN-PASTISSERIA MARIA VELARTE, Carrer de L'Alqueria d'Asnar, València, Espanya

FORN VELARTE, Carrer de Vicent Puchol, València, Espanya

Forn de Manolo, Carrer dels Secretaris Mateu, Albalat dels Tarongers, Espanya

Venus, Avinguda del Port, València, Espanya

Forn de Paco, Carrer Sant Josep, Ròtova, Espanya

Panadería Pastisseria L'Obrador de Salva, Carrer Sant Josep, Ròtova, Espanya

Horno Viejo, Carrer Forn Vell, Foios, Espanya

Forn pastisseria Violeta, Avenida de la Constitució, Xirivella, Espanya

Pastissería Blat I Sucre, Carrer Major, Oliva, Espanya

Pastelería Llopis, Carrer Nou d'Octubre, Oliva, Espanya

Recomanacions Tasta'l d'ací


Ca Massita Forn de pa (plaça dels Tres Reis, 3, 12500 Vinaròs)
Terra de pa (c. de l'Arxiduc Carles, 81, 46014 València, Valencia)
Forn el Molinero (c. de Poeta Pastor, 18, 03460 Beneixama)
Som Alimentació (carrer de Maximilià Thous, 26, 46009 València)
Forn de Pla (c. de Noguera, 9, 46800 Xàtiva)
Antic Forn de l’Alcalde (c. del Baró de San Petrillo, 22, 46020 València)
Forn i pastisseria Ntra. Sra. Desamparados (c. del Gravador Jordán, 58, 46013 València)
Cifré Creacions Artesanes (av. de Campanar, 5, 46009 València)
Crème Brûlée (c. del Literat Azorín, 12, 46006 València)
David Esteve Pastisseria (c. de Borriana, 17, 46005 València)
Dulces Martín (c. de Xàtiva, 18, 46002 València)
Dulces Pérez (c. del Misser Mascó, 30, 46010 València)
Dulzumat (c. de Menéndez Pidal, 8, 46009 València)
Dulzumat (av. de la Plata, 83, 46006 València)
Forn d’en Rausell (c. de la Fusta, 80, 46022 València)
Forn Desamparats (c. de Guillem Sorolla, 11, 46001 València)
Forn de pa Montaner (c. de Roteros, 5, 46003 València)
Forn Llàtzer (c. d’Aparicio Albiñana, 5, 46035 València)
Forn Pastisseria Dorita (c. del Túria, 31, 46008 València)
Granja San Andrés (c. de Sant Vicent Màrtir, 89, 46007 València)
Helados y turrones Soler (c. de Sevilla, 21)
Horno Gran Vía (GV de Ramón y Cajal, 28, 46007 València)
Horno Pastelería Almenar (c. de Molinell, 10, 46010 València)
Horno Pastelería Casaní (c. de Jorge Juan, 12, 46004 València)
Horno Pastelería San Vicente (c. de Sant Vicent Màrtir, 67, 46002 València)
Horno Pastelería Tendetes (av. de Burjassot, 27, 46009 València)
Pastelería Tendetes (c. de Císcar, 56, 46005 València)
Horno Pastelería Vicente Raimundo (c. d’Àngel Guimerà, 58, 46008 València)
Horno San Bartolomé (c. del Duc de Calàbria, 14, 46005 València)
Horno San Bartolomé (pl. del Tossal, 6, 46001 València)
Forn de Manuela (c. de Benidorm, 12, 46015 València)
Forn de Manuela (c. d'Aparicio Albiñana, 11, 46015 València)
Forn Loga (c. de Valdelinares, 14, 46035 València)
Forn San Pablo (av. de l’Oest, 25, 46001 València)
Forn de Toni (c. de Sogorb, 4, 46004 València)
L’Art del Sucre (c. de Sant Josep de Calassanç, 15, 46008 València)
La Rosa de Jericó Pastelería (c. d’Hernán Cortés, 14, 46004 València)
La Tahona del Abuelo (c. dels Àngels, 84, 46011 València)
La Tahona del Abuelo (pl. d’Espanya, 1, 46011 València)
La Tahona del Abuelo (c. de Gorgos, 6, 46021 València)
Pastelería Cuenca (av. de Blasco Ibáñez, 33, 46010 València)
Pastelería Cuenca (c. de Puçol 5, 46020 València)
Pastelería Dulces Alcarcón (c. de Josep Benlliure, 5, 46011 València)
Pastelería Horno V. Garcia (av. del Regne de València, 6, 46005 València)
Pastelería Monpla (c. de Pizarro, 32, 46004 València)
Turrones Galiana (c. de Sant Vicent Màrtir, 45, 46002 València)
Turrones Ramos (c. de la Capelleria, 11, 46001 València)
Venus (av. del Port, 312, 46011 València)
Horno La Espiga (c. del Poeta Artola, 12, 46021 València)
Horno Moreno Ponce (c. del Dr. Gil i Morte, 10, 46007 València)
Pastelería Durà (GV de Ferran el Catòlic, 31, 46008 València)
Pastelería Molbó (c. de Sant Vicent Màrtir, 190, 46007 València)
Pastelería Valls (c. de Ruaya, 12, 46009 València)
Siente Valencia (ptge. de Ripalda, 6-8, 46002 València)
Benages Pastelería Café (c. Major, 57, 12001 Castelló)
Cafeteria Moreno (c. Major, 38, 46701 Gandia)
Dulces Mateu C (c. de Sant Cristòfol, 10, 46410 Sueca)
Forn de Dúlia (c. d'Utxana, 58, 46410 Sueca)
Forn Del Moreno (c. de Joanot Martorell, 8, 46410 Sueca)
Forn Pastisseria Agustí (c. de Lluís Vives, 50, 46113 Montcada)
Navarro peladillas y turrones (av. de València, 31, 46171 Casinos)
Pastelería Diego (av. del Trenc d'Alba, 25, 03730 Xàbia)
Pastelería Galán (av. de les Corts Valencianes, 92, 46470 Albal)
Pastelería Giménez (c. de Pere III, 10, 12540 Vila-real)
Turrones La colmena (ctra. d’Alacant, km. 14, 03100 Xixona)
Pastisseria Salva (pg. de Joan Fuster, 1, 46780 Oliva)
Pastelería Raul (av. d'Alacant, 17, 46701 Gandia)
Pa i Dolços Seguí (c. de Sant Pere, 27, 46720 Vilallonga)
Panadería Rei en Jaume (av. del Rei en Jaume 10, 12190, Borriol)
Forn Sant Josep (Carrer dels Redolins, 20, 46012 El Palmar)
Mossets (c. d’Almenara, 11, 12600 la Vall d'Uixó)
Pastisseria Manel (c. de Sant Miquel, 18, 46713 Bellreguard)
Forn de pa i dolços Sant Blai (av. de la Safor, 44, 46721 Potries)
Pastisseria Salva (c. de Benicanena, 13, 46702 Gandia)
Pastisseria Salva (c. del Mestre Burguete, 19, 46713 Bellreguard)
Pastisseria Salva (c. Ronda de Bruguières, 59, 46770 Xeraco)
Lopetes Artesanos (c. d’Alcoi, 56, 03100 Xixona)
Forn Pastisseria Maria Velarte (c. de l'Alqueria d'Asnar, 3, 46026 València)
Forn Velarte (c. de Vicent Puchol, 47, 46026 València)
Forn de Manolo (carrer dels Secretaris Mateu, 3, 46591 Albalat dels Tarongers)
Pastisseria Venus (avinguda del Port, 312, 46011 Valencia)
Forn de Paco (carrer Sant Josep, 18, 46725 Ròtova)
Forn L'Obrador de Salva (carrer Sant Josep, 9, 46725 Ròtova)
Forn Vell (carrer Forn Vell, 2, 46134 Foios)
Forn pastisseria Violeta (av. de la Constitució, 14, 46950 Xirivella)
Pastissería Blat i Sucre (carrer Major, 40, 46780 Oliva)
Pastelería Llopis (carrer del 9 d'Octubre, 4, 46780 Oliva)

Vegeu-ne més

Comparteix

Loading...

Autor(a)

Martina Monllau i Queral

Arran d’un tast d’orxates, l’estiu de 2017, vaig començar a formar part de la família de Tasta’l d’ací. Pose el meu granet d’arena menjant, prenent apunts i obrint els ulls per a descobrir nous llocs.

Autor(a)

Martina Monllau i Queral

Arran d’un tast d’orxates, l’estiu de 2017, vaig començar a formar part de la família de Tasta’l d’ací. Pose el meu granet d’arena menjant, prenent apunts i obrint els ulls per a descobrir nous llocs.

Autor(a)

Xavier
Xavier Benavent

Apassionat per la vasta gastronomia valenciana, i fugint de clixés i complexos, comencí el projecte Tasta’l d’ací el 2012 de la mà d’AU Agenda Urbana. Ací escric per a compartir experiències en positiu a través del nostre patrimoni gustatiu.

Autor(a)

Xavier
Xavier Benavent

Apassionat per la vasta gastronomia valenciana, i fugint de clixés i complexos, comencí el projecte Tasta’l d’ací el 2012 de la mà d’AU Agenda Urbana. Ací escric per a compartir experiències en positiu a través del nostre patrimoni gustatiu.

Relacionats

cartell-casca-2022-23-quadrat
  • Blog

Enguany, torna la casca!

11 desembre 2022
8
Brull al forn
  • Gastronomia

Brull al forn

14 desembre 2020
0

Participa-hi

Posa damunt la taula la gastronomia valenciana

Què t’ha paregut esta entrada? Coneixes altra informació per a completar-la? Cap lloc que no hàgem inclòs i que ens recomanes?

Pots ajudar-nos a recuperar el nostre univers gastronòmic col·laborant amb nosaltres o deixant-nos un comentari.

Subscriu-te a la nostra llista i et farem saber totes les novetats de Tasta’l d’ací.

Comentaris

Pren la paraula i conta’ns la teua part gustativa de la història.

Valoració

de vots

7 Responses

  1. Juan Roig ha dit:
    15 de desembre de 2020 a les 11.17 11

    Martina, Xavier.. Impresionant!

    Respon
    1. Xavier Benavent ha dit:
      16 de desembre de 2020 a les 8.03 08

      Moltes gràcies, Juanan!

      Vejam si entre tots recuperem la nostra estimada gastronomia.

      Salut!

      Respon
  2. Jesús Honrubia ha dit:
    17 de desembre de 2020 a les 9.03 09

    Al poble de Foios (L’Horta) és tradició que els Reis Mags porten els regals a les cases el dia 5 de gener després de la cavalcada.

    Els xiquets, per a poder rebre els seus regals deuen recitar un vers que han aprés de memòria i que comença:

    Senyor Rei, jo soc d’ací
    Tire’m casques per a mi
    Les senceres per ma mare,
    les partides per a mi

    Respon
    1. Xavier Benavent ha dit:
      17 de desembre de 2020 a les 9.17 09

      Moltes gràcies pel teu comentari, Jesús!
      Ens agrada que ens informes que esta cançó, que té a muntó de varietats depén de la comarca, és ben viva a Foios. Allí consumiu encara la casca? Sabem que en pobles propers com Alfara i Montcada sí que en mengen.

      Respon
  3. JOSEP ENRIC BENITO ha dit:
    8 de novembre de 2021 a les 11.49 11

    Molt interessant l’article. Ací a Algemesí, la darrera pastisseria que n’elaborava, tancà fa vora 10 anys. L’establiment era conegut popularment per ca Tiburcio i la falta de relleu generacional ha fet que tancaren la pastisseria. Una vertadera llàstima!!!

    Respon
    1. Xavier Benavent ha dit:
      11 de novembre de 2021 a les 9.40 09

      Moltes gràcies pel vostre comentari, Josep Enric!
      Ens ha fet molt de goig saber esta història. Efectivament és una pena que tanquen locals com els que esmenteu, però, per la nostra humil experiència, quan fas conéixer esta història a la gent, li fa ganes de reprendre-la i reviscolar la tradició. Esperem que un dia una pastisseria d’Algemesí es llance novament a fer i a vendre casques. 🙂

      Respon
  4. Aranzazu ha dit:
    4 de gener de 2023 a les 3.08 03

    Gràcies

    Respon

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

Gràcies per puntuar la recepta

Volem tornar a parar taula amb tots els plats tradicionals de la cuina valenciana, les seues elaboracions més genuïnes, recòndites i originals. A través d’aquest apartat fem una recerca activa de nord a sud a través de diverses fonts per a recuperar i revalorar els gusts de la nostra gastronomia ancestral, fugint de tòpics i complexos, i fent-vos-la arribar al segle XXI.

GastronomIa

  • A TAULA!
    • Esmorzar
    • Dinar
    • Berenar
    • Sopar
  • DEL REBOST [Per ingredient]
    • Arròs, pasta i llegum
    • Beures
    • Carn i aviram
    • Coques, pa i panades
    • Dolç
    • Peix i marisc
    • Verdura i fruita
  • QUI GUISA DOLÇ… [Per mètode]
    • Al forn
    • Bollit
    • En conserva
    • En cru
    • Fregit o sofregit
    • Guisat o estofat
    • Rostit, torrat o a la brasa
    • Solsit o ofegat
  • DE LA FESTA, LA VESPRA [Per festivitat]
    • Hivern
    • Primavera
    • Estiu
    • Tardor
  • CADA COSA AL SEU TEMPS [Per producte de temporada]
    • Hivern
    • Primavera
    • Estiu
    • Tardor

ESCUDELLA-TE’N MÉS

Loading...
Aigua-de-civada-ordiat

Aigua de civada (o ordiat)

Carabasseta amb tonyina_baixa

Carabasseta amb tonyina

IMG 43252 1 scaled Fenollada

Fenollada

Brull al forn

Brull al forn

Relacionats

Loading...
cartell casca 2022 23 quadrat scaled Enguany, torna la casca!

Enguany, torna la casca!

excerpt quadrada Corriola i llonganissa de volta

Corriola i llonganissa de volta

QUADRAT Auca ‘El mercat de València’

Auca ‘El mercat de València’

IMG 5417 QUADRADABAIXABAIXA 1 Javier Ferri: «el meló d’or pot captar l’atenció dels llauradors més joves.»

Javier Ferri: «el meló d’or pot captar l’atenció dels llauradors més joves.»

Informació

Tasta’l d’ací és l’espai on volem fer-vos conéixer que l’univers gustatiu valencià no s’acaba mai. Del llogaret més menut a les grans ciutats, volem tornar a donar vida a tots els productes, varietats tradicionals, plats i elaboracions, per molt recòndits que siguen, que conformen la gastronomia valenciana.

Xarxes socials

Pàgines

  • Gastronomia
  • Varietats tradicionals
  • Blog
  • Participa-hi
  • Botiga
  • Gastronomia
  • Varietats tradicionals
  • Blog
  • Participa-hi
  • Botiga

Subscriu-te al butlletí d'informació

Amb la coŀlaboració de:

La-Mina Estudio València
AU

©Copyright 2020 Tasta’l d’ací  · Advertiment legal · Política de privacitat ·  Disseny web

  • Gastronomia
  • Varietats tradicionals
  • Blog
  • Participa-hi
  • Botiga
  • Gastronomia
  • Varietats tradicionals
  • Blog
  • Participa-hi
  • Botiga
Inici sessió
Tanca
la Canal de Navarrés els Serrans els Ports el Baix Maestrat l'Alt Maestrat la Plana Alta l'Alcalatén l'Alt Millars la Plana Baixa l'Alt Palància el Camp de Morvedre el Racó d'Ademús el Camp de Túria l'Horta la Plana d'Utiel-Requena la Foia de Bunyol la Vall de Cofrents-Aiora la Ribera Alta la Ribera Baixa la Safor la Costera la Vall d'Albaida el Comtat la Marina Alta la Marina Baixa l'Alcoià el Vinalopó Mitjà i el Carxe l'Alt Vinalopó i Cabdet l'Alacantí el Baix Vinalopó el Baix Segura