Javier Ferri és un dels agricultors joves i compromesos de la Vall d’Albaida. Tasta’l d’ací s’ha allargat fins a Ontinyent per a conéixer-lo de prop perquè ens parle d’un dels cultius en recuperació de la zona: el meló d’or d’Ontinyent.

Passejant pel seu melonar, a tocar del barranc de la Campana, ens ha explicat quins projectes de futur té i com creu que seria millorable el cultiu i el reconeixement del meló groc d’Ontinyent.

A més, ens explica les particularitats d’esta varietat que podreu trobar en la fitxa de varietats tradicionals que hem preparat expressament per a un dels fruits valencians més refrescants i més lluents de l’estiu: el meló d’or.

Bon dia, Javier!
L’Ajuntament d’Ontinyent ha renovat per 10 anys la marca ‘Meló d’or’ en l’Oficina de Propietat Inteŀlectual de la Unió Europea. Com veieu el futur del meló d’Ontinyent? Es preveu una estabilització o augment de la producció del meló groc?

El futur del meló d’or d’Ontinyent està molt en l’aire, les idees i les intencions per part dels agricultors actuals de l’associació són clares, volem la remuneració digna que mereix este producte, no demanem en excés, però sí un mínim que ens permeta guanyar interés en el cultiu, ja no sols per a retindre els agricultors que ja tenim, sinó també per a captar-ne de nous.

Volem que la Generalitat ens reconega la marca de qualitat i que passe a ser pública, després ja es decidirà que fa l’Ajuntament amb la seua marca però el principal objectiu per a l’any que ve és eixe. I també captar uns quants agricultors més, perquè tampoc tenim molta llavor com per a evolucionar d’una forma exagerada, però sí hi ha marge de millora.

Què veieu de positiu de l’actual situació?

El que veig de positiu és que, amb aquest cultiu, si fem bé les coses i de forma sinèrgica amb altres aspectes de la ciutat d’Ontinyent, podem aconseguir crear una economia circular que repercutisca en el poble i aprofitar per a dignificar la feina del agricultor i captar també l’atenció dels més joves amb el potencial d’innovació tecnològica que té el cultiu.

Una altra de les bones notícies d’enguany és que el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha inclòs el meló d’or en la llista de varietats de conservació a l’Estat espanyol, després de la petició de l’Ajuntament d’Ontinyent i d’un estudi exhaustiu de la Universitat Politècnica de València. Creieu que açò ajudarà a un major reconeixement per part dels consumidors? Com veieu esta fita?

Realment als consumidors el fet de que estiga registrat com a varietat de conservació crec que no els farà tindré un major reconeixement perquè poca gent acaba d’entendre molt bé què és això. L’acció està ben feta, és una forma de continuar a protegir la varietat del meló davant de patents externes. Inscriure la varietat era una acció necessària per a poder accedir a la marca pública de la Generalitat, juntament amb l’estudi, formaven part d’un projecte dut a càrrec pels agricultors amb els seus cultius. La marca és propietat de l’Ajuntament, puix ells foren qui feren la petició.

Com descriuríeu el meló d’or per a algú que no l’ha vist ni l’ha tastat mai? Quines característiques té que el facen especial?

La primera cosa diria és que és un meló de secà i no es rega. També diria que ha estat cultivat ininterrompudament durant més de 600 anys i que és un meló que et sorprén amb el seu sabor. I també, ja que estic, recordaria que si el penja amb un fil per Nadal són unes postres molt bones!

Es conrea solament a Ontinyent o s’ha estés el cultiu a d’altres zones?

Els cultius que produeixen per a la marca del meló d’or fins fa 2 anys eren sempre d’Ontinyent o casualment d’algun terreny a Fontanars, però estos dos últims anys s’han sumat de Benissoda i d’Aielo de Malferit dos agricultors. La idea és continuar amb la captació de gent, de fet, al setembre tinc pendent una xarrada sobre el cultiu en l’estació agrària de Llutxent per a captar agricultors i explicar el funcionament de l’associació i el reglament de cultiu.

Quina producció de meló d’or anual soleu fer?

La nostra producció no és estable, depén tots els anys de molts factors distints, igual tens menys bancals disponibles perquè alguns estan en guaret o perquè no has renovat el lloguer o tal vegada perquè vols canviar de cultiu i cultives un any o dos altres verdures. O al revés, pot ser que vages a més un poquet més tots els anys i acosenguisques més terrenys i, per tant, pugues produir més encara que tindre més terreny tampoc no vol dir produir més perquè després entren en joc també els aspectes climàtics (pedregades, sequeres, etc.) i després els aspectes agronòmics que també afecten (plagues i malalties). En el meu cas, enguany és el quart consecutiu i la meua evolució ha estat positiva.

Fa quatre anys a penes vaig produir 100 kg pel nombre de plantes reduït. L’any passat, però, varen ser uns 1800 kg d’unes 240 plantes aproximadament. Enguany en tenim 1.124, la millora ha estat notable i, per ara, es veuen melons… Ara, mai no se sap per què pot ser la setmana que ve o en 10 dies vinga una tronada i haurem d’adaptar-nos al resultat.

La cosa és que la marca Meló d’or d’Ontinyent ha estat comercialitzant vora els 5.000-15.000 kg/any els darrers 8-10 anys.

Javi, deveu ser un dels productors de meló d’or més joves. A què s’enfronta un jove hui dia que vol ser agricultor?

Caldria veure el perfil de l’agricultor abans, però el primer és aconseguir la terra, una bona terra amb aigua disponible. Després estudiar els mercats i els canals de distribució de la zona. Seguidament començar a cultivar i trobar tant el teu cultiu base com el teu lloc al mercat. Els diria als que vulguen iniciar-se en el món de l’agricultura que trien molt bé quin cultiu volen fer i de quina manera el volen fer, perquè no és el mateix competir contra els grans que competir de forma més local. Menys vendes? Sí, però millor remunerades, ja que els intermediaris desapareixen i damunt aprofites per a fer-te tu l’horari.

Cadascú que faça el que vulga però ja s’ha demostrat que ni l’agricultura ni la ramaderia industrial són la solució.

Sou molts productors? Hi ha més relleu jove en el cultiu del meló d’or?

Enguany en som 6. En això estem, coneixem gent jove que els agrada i estan pensant-s’ho, però, vaja, la idea és fer planter. Enguany ja he començat a donar tallers de sobirania alimentària, extracció i conservació de llavors als xiquets i xiquetes de l’escola d’estiu i, si tot va bé, l’any que ve tal vegada aconseguim fer un curs d’ensenyament del cultiu.

Hem de centrar-nos ara primer, però, un poc més en un perfil de persona que puga anar avant per si mateixa per a veure si així aconseguim apujar el nombre de melons per al poble.

On podem comprar el meló d’or? És fàcil trobar-lo a altres comarques valencianes fora de la Vall d’Albaida?

Aquest meló en concret —amb l’adhesiu— sols es pot adquirir o en la cooperativa del poble d’Ontinyent o en les verduleries del poble en temporada.

La varietat del meló groc també es cultiva en alguns bancals de la Vall d’Albaida fora d’Ontinyent, però l’única iniciativa que hi ha per a reconèixer la varietat com a marca de qualitat pública és per part de l’Associació de productors i comercialitzadors del Meló d’or, aleshores podem dir que l’únic que té a futur un organisme de control que certifique que el cultiu està produït de la forma que toca és a Ontinyent, ja que si s’aprovara la marca pública, tindrem un agent extern a la mateixa associació que controlarà que així siga, a més de la mateixa associació.

La cooperativa era la que feia eixa part de control sols que ara la fa conjuntament amb l’associació de productors amb la marca privada de l’Ajuntament Meló d’or.

Etiqueta amb la marca oficial de l’Ajuntament (foto: <ruvid.org>)

Per a acabar, saps que al nostre web parlem molt del que anomenem «memòria gastronòmica». Quin record d’infància o familiar teniu d’este meló? Quan va ser la primera vegada que el tastàreu o que apreciàreu el seu valor?

La veritat que memòria gastronòmica no em provoca perquè el vaig conèixer bé el 2012, que va ser quan conjuntament amb un company de la universitat que casualment era del poble meu m’ho va comentar i vàrem fer una plantació conjuntament. Després també el 2014 vaig assistir a l’única edició que varen fer de producció del cultiu en la finca La Giralda d’Ontinyent.

Vaig estar estudiant el màster en energies solar i renovables i no va ser fins al 2016 que vaig tornar a aterrar a l’horta on treballava el meu avi els seus cultius. És a partir del 2018 que em faig productor certificat en ecològic fins al dia de hui. De fet, em centre únicament en varietats tradicionals o autòctones, on podem retrobar sabors molt únics i verdures molt fresques.

Moltes gràcies, Javier!