Skip to content
Search
Close
0,00€ 0 Cistella
  • Gastronomia
  • Varietats tradicionals
  • Blog
  • Participa-hi
  • Botiga
Menu
  • Gastronomia
  • Varietats tradicionals
  • Blog
  • Participa-hi
  • Botiga
Search
Close
  • Gastronomia
  • Varietats tradicionals
  • Blog
  • Gastronomia
  • Varietats tradicionals
  • Blog
  • Participa-hi
  • Botiga
  • Participa-hi
  • Botiga
0,00€ 0 Cistella
Search
Close
0,00€ 0 Cistella
Inici > Memòria gustativa > Corriola i llonganissa de volta

Corriola i llonganissa de volta

Coneixem la festa contestana de la Corriola o la Sucà

  • 7 desembre 2022
Xavier Benavent
llarga-red
Índex
  • Una festa redona i ben antiga!
  • La troballa sobre l’origen
  • Santa Bàrbera, una santa mig repudiada per l’Església
  • Una festa associada amb el cicle agrícola de la comarca
  • Els elements mengívols de la festa

Si resseguim la geografia valenciana, veurem que tenim un país ple de tradicions que sempre tenen un component gastronòmic important i, com en el cas que ens ocupa, fins i tot un origen ancestral que fins fa poc de temps ha estat un enigma complet. Volem parlar-vos de la festa de la Corriola de Cocentaina (Comtat).

Xiquets i corriola

Abans de parlar de menjua que s’hi associa, vegem de què va exactament esta antiga festa valenciana.

 

Una festa redona i ben antiga!

Coronant la serreta de Santa Bàrbera de Cocentaina hi ha l’ermita homònima, construïda ja al segle XIII. Cada 8 de desembre, s’hi puja en un seguici festiu, encapçalat per la banda contestana d’El Mal Passet, a celebrar la festa de la Corriola.

Cercavila

Acompanyant la música van xiquets i grans que ixen de la plaça del Palau Comtal i que arriben a l’ermita per a menjar un pa en forma de corriola (d’ací el nom actual de la festa) i una llonganissa roja de volta.

1 Corriola i llonganissa de volta

Esta festa no es pot donar per conclosa si no es toquen les campanes de l’ermita. És per això que tota la xicalla, i la qui no és ja tant, van a l’interior de l’edifici a estirar la corda per a fer voltejar les campanetes de l’ermita.

2 Corriola i llonganissa de volta

 

La troballa sobre l’origen

Fins no fa gaire temps s’especulava per l’origen d’esta festa amb diversos arguments sense massa fonament. No va ser fins fa uns pocs anys que el Centre d’Estudis Contestans descobrí un document que esclarí el tema, de la mà de Pere Ferrer Marset.

Cançoner del Comtat

I és que Pere Ferrer trobà dins els manuscrits del recull de cançons i músiques del comtat de Cocentaina que els germans Just i Joaquim Salvador havien fet en comanda del Cançoner Popular de Catalunya, una cançoneta que deia el següent:

Santa Bàrbera va pel camp
buscant a l’Esperit Sant
l’Esperit Sant no vol dir
que tres núvols veu venir:
Un de foc, un de pedra i un de la mala centella!

La cançó fou arreplegada a Cocentaina el 9 de setembre de 1924 a Simfurosa Reig, «velleta filadora de 59 anys» com ells mateixos descrigueren. I la descripció sobre la cançó deia:

Cançoneta del dia de la Sucà (Santa Bàrbara, 4 de desembre). Per la tarda grups de nens i nenes marxen a berenar a un turonet pròxim a Cocentaina on hi ha una ermita. Hom diu «la Serreta de Santa Bàrbara», lloc pintoresc.

Este document ha estat la pedra angular perquè les investigacions sobre l’origen de la festa s’esclariren i es poguera saber que hi havia hagut un canvi en la data i en l’hora de la celebració de la festa, com també en el nom popular que rebia. Segons les recerques de Pere Ferrer, amb l’arribada de la dictadura franquista molts patrons religiosos van adaptar-se a les conveniències del credo de l’època i això faria que la festa es modificara com la coneixem en els nostres dies.

 

Santa Bàrbera, una santa mig repudiada per l’Església

El canvi de data (4 de desembre, dia de Santa Bàrbera), per a ajustar-lo al dia 8 del mateix mes (festa de la Immaculada Concepció), com déiem adés, es modificaria per les conveniències del credo cristià de la dictadura de Francisco Franco, però sens dubte ajudaria el fet que, finalment, el 1969 a causa d’aquests dubtes sobre la seua historicitat, santa Bàrbera fou eliminada del Calendari dels sants de l’Església Catòlica Romana.

La seua popularitat, però, al País Valencià, com també a d’altres països de la Mar Mediterrània fou sempre molt forta. Això es demostra amb el fet que Santa Bàrbera exerceix el patronatge de viles i ciutats com Montcada (Horta), Casinos (Camp de Túria), Faura (Camp de Morvedre), Catadau (Ribera Alta).

Retaule Corriola i llonganissa de volta

De fet, tenim mostres d’art valencianes de primer nivell sobre aquest personatge. El retaule de Santa Bàrbera de Cocentaina (mitjan segle XIV) està considerat actualment com un dels millors testimonis conservats de la pintura italogòtica de la baixa edat mitjana. Datat prop del 1378-1387, fou pintat per a l’ermita de Santa Bàrbera de Cocentaina. El 1974, per motius de seguretat i de l’estat de conservació, es traslladà al Palau Comtal. Ací podeu saber-ne un poc més sobre esta obra d’art.

 

Una festa associada amb el cicle agrícola de la comarca

Com es pot intuir de la informació anterior, el Centre d’Estudis Contestans, en un article que publicà sobre l’origen de la festa, parla de la seua vinculació amb el món de l’oli d’oliva. D’ací el nom de la Sucà. Com molts dels majors encara recorden, la collita de l’oliva i l’obertura de les almàsseres tenia lloc a primeries de desembre.

És per això que s’invocava esta santa protectora de les tempestes i del mal oratge, perquè aportara un temps benigne i no s’espatlara tot un any de faena agrícola a pocs dies de poder extraure el líquid preuat que donava menjar i permetia viure a les gents del Comtat: l’oli d’oliva. És per este motiu que en la publicació Vinça de Tasta’l d’ací volguérem donar-hi una presència a l’oli d’oliva en la iŀlustració de Miguel Monkc per a esta festa.

12. Desembre Oli Corriola i llonganissa de volta

El Centre d’Estudis Contestans va més enllà i associa el possible origen de la festa a una celebració homònima (la Suca) que es dona a la comarca catalana del Pallars Jussà, on una vegada es molturen les olives per a extraure’n l’oli, conviden familiars i amics als molins d’oli per a sucar pa blanc amb l’oli novell i un embotit típic de la zona anomenat «xolís» (vegeu ací com és). Quines casualitats, veritat?

Segurament, com afirma Pere Ferrer, este costum podria haver viatjat amb els pobladors catalans que reploblaren el Regne de València. Llavors, estaríem davant d’una autèntica joia etnogràfica conservada en la capital del Comtat.

Tota esta teoria es veu reforçada per la definició que dona el diccionari Alcover-Moll del terme «suca»:

1. SUCA f.
|| 1. Sucada de pa en oli novell
|| 2. Llesca de pa amb un raig d’oli i sal

 

Els elements mengívols de la festa

El pa en forma de corriola és l’element emblemàtic que ha donat actualment el nom a la festa. És un pa elaborat amb rent natural («peu» o «peuet», com diuen els forners valencians) i sovint té una miqueta d’oli d’oliva en la pasta.

5 1 Corriola i llonganissa de volta

Té la forma de rotllo, però amb unes ratlles i incisions en la circumferència que fan que es semble a una politja, d’ací el seu nom. Actualment el fan de diverses mides. Tradicionalment s’ha utilitzat un tipus de blat seixa que fa que la molla no tinga a penes alvèols i siga molt blanca.

13 Corriola i llonganissa de volta

L’altre element és la llonganissa de volta, una llonganissa que deu el to roig al pebre roig molt i que està tan finament capolada que es pot estendre pel pa fàcilment. A més, com a aromatitzant té clau d’olor. Tot i que la carn és de porc, el budell sol ser d’anyell perquè fa més resistent el fet que la llonganissa siga allargadeta i voltada.

14 Corriola i llonganissa de volta

Com podríeu imaginar, no falten a la festa el vi i l’herberet tradicional, que acompanyen i fan passar millor la fredor d’eixos primers dies de desembre.

9 Corriola i llonganissa de volta

L’oli d’oliva primigeni ja no l’hi trobem, però devia ser un dels ingredients que acompanyava el pa en l’antic berenar el dia de Santa Bàrbera. Qui sap si, potser, i per a dinamitzar la producció de l’exceŀlent oli d’oliva de la comarca, no es podria introduir este element per a fer encara més fort el lligam amb l’origen de la festa i el seu significat.

Deixem ací esta proposta d’iniciativa per als actors comarcals, que sabem que en són molts i molt vius.

Un any més, celebrem la Corriola, celebrem la Sucà!

11 Corriola i llonganissa de volta

 

 

Volem agrair de tot cor l’ajuda inestimable de Susi Orts, bibliotecària de Cocentaina, i de Pere Ferrer, del Centre d’Estudis Contestans. Sense ells no hauria estat possible arribar a tota la informació, tant escrita com vital, al voltant d’esta festa de la Corriola, originàriament la Sucà.

 

Difusió

Comparteix

Loading...

Relacionats

Vinça
  • Blog

Vinça

02 novembre 2021
6
Rosita Amores (foto de Luis Montolio)
  • Blog

Rosita Amores: «Pose’m un alçapius!»

20 novembre 2020
0

Participa-hi

Posa damunt la taula la gastronomia valenciana

Què t’ha paregut esta entrada? Coneixes altra informació per a completar-la? Cap lloc que no hàgem inclòs i que ens recomanes?

Pots ajudar-nos a recuperar el nostre univers gastronòmic col·laborant amb nosaltres o deixant-nos un comentari.

Subscriu-te a la nostra llista i et farem saber totes les novetats de Tasta’l d’ací.

Comentaris

Pren la paraula i conta’ns la teua part gustativa de la història.

Valoració

de vots

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

Gràcies per puntuar l'entrada

El blog de Tasta’l d’ací aplega testimonis de la memòria gustativa valenciana i es fa ressò de les iniciatives que promouen el producte valencià en l’agricultura, l’elaboració culinària, el comerç, la indústria i els col·lectius en defensa d’un món més sostenible.

Categories
  • De bona barra
  • Fem comboi
  • Memòria gustativa
  • Pa i dolç
  • Producte d’ací
  • Sostenibilitat

FES UN ALTRE MOS

Loading...
cartell casca 2022 23 quadrat scaled Enguany, torna la casca!

Enguany, torna la casca!

QUADRAT Auca ‘El mercat de València’

Auca ‘El mercat de València’

IMG 5417 QUADRADABAIXABAIXA 1 Javier Ferri: «el meló d’or pot captar l’atenció dels llauradors més joves.»

Javier Ferri: «el meló d’or pot captar l’atenció dels llauradors més joves.»

Vinça

Vinça

Informació

Tasta’l d’ací és l’espai on volem fer-vos conéixer que l’univers gustatiu valencià no s’acaba mai. Del llogaret més menut a les grans ciutats, volem tornar a donar vida a tots els productes, varietats tradicionals, plats i elaboracions, per molt recòndits que siguen, que conformen la gastronomia valenciana.

Xarxes socials

Pàgines

  • Gastronomia
  • Varietats tradicionals
  • Blog
  • Participa-hi
  • Botiga
  • Gastronomia
  • Varietats tradicionals
  • Blog
  • Participa-hi
  • Botiga

Subscriu-te al butlletí d'informació

Amb la coŀlaboració de:

La-Mina Estudio València
AU

©Copyright 2020 Tasta’l d’ací  · Advertiment legal · Política de privacitat ·  Disseny web

  • Gastronomia
  • Varietats tradicionals
  • Blog
  • Participa-hi
  • Botiga
  • Gastronomia
  • Varietats tradicionals
  • Blog
  • Participa-hi
  • Botiga
Inici sessió
Tanca
la Canal de Navarrés els Serrans els Ports el Baix Maestrat l'Alt Maestrat la Plana Alta l'Alcalatén l'Alt Millars la Plana Baixa l'Alt Palància el Camp de Morvedre el Racó d'Ademús el Camp de Túria l'Horta la Plana d'Utiel-Requena la Foia de Bunyol la Vall de Cofrents-Aiora la Ribera Alta la Ribera Baixa la Safor la Costera la Vall d'Albaida el Comtat la Marina Alta la Marina Baixa l'Alcoià el Vinalopó Mitjà i el Carxe l'Alt Vinalopó i Cabdet l'Alacantí el Baix Vinalopó el Baix Segura